El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a:
1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:
El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.
S'escriu què, quès en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:
Vam [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]
acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:
Treballen per i per al país.
Quan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple [...]